Conversant de politica actual amb amics, coneguts i algun que altre saludat, hom s'adona que la unica solució per a dir que hom es independentista, és afegir al darrera que hom també es d'esquerres. Doncs la veritat, que ser d'esquerres en els tristos temps d'avui en dia, sigui "guai", a mi em sembla trist, i que independència i esquerres hagui d'anar lligat encara em sembla més trist.
Desenganyem-nos tots plegats, ser d'esquerres fa de " persona guai" pero realment fa de persona sense coneixament de la realitat i sense cap mena de coneixement de la història politica mundial. És que algú em pot dir un sol país amb una politica social, econòmica i d'immigració d'esquerres que al cap de mesos no hagui caigut en la desgràcia d'una dictadura o en la pobresa absoluta? Diguem Russia? Xile ? Cuba? Argentina? . . .
La filosofia d'esquerres, he de reconèixer amb la mà al cor, és una filosofia que si es poguès portar a la realitat seria collunuda. Malauradament mai ningú ha demostrat a la humanitat que ser d'esquerres, coherent ( en quant actuació i filosofia que es predica) i asoliment de riquesa comunitaria sigui possible.
Retornant al fil del tema, la meva pregunta és senzilla, la opció politica personal de cadascú, pot induir-li el ser o no ser independentista. És que Joan Saura és Independentista? Josep Lluís Carod Rovira ho es? Jordi Pujol era un espanyolista? o històrics com Carrasco i Formiguera, Coll i Alentorn o Cambó eren Espanyols???
Seriositat siusplau, seriositat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada